Isabel de Villena va nàixer a Valéncia a 1430, va ser la filla il·legítima de Enrique de Villena, el seu pare era un poeta i prosista de la noblesa que va escriure, entre altres obres, l'Arte de trovar (1433), va ser educada per la seua tia, la reina Maria, esposa d'Alfonso V d'Aragó,durant la seva infantesa va viure a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim.L'any 1445, quan només tenia 15 anys, va entrar voluntàriament al convent de la Santíssima Trinitat de les Clarisses de València, fundat per la reina Maria poc temps abans. Va ser aleshores quan va canviar el seu nom pel d'Isabel. Sor Isabel de Villena va viure una vida de profunda pietat reclosa com a monja clarissa. La seva estreta relació amb la reina Maria va propiciar que disposés d'un espai privat dins del convent per passar les seves hores de retir com una religiosa més. L'any 1463 va ser nomenada abadessa, càrrec que va exercir durant la resta de la seva vida amb gran eficàcia i responsabilitat. Se sap que es va preocupar d'acabar les obres d'aquell convent i que va lluitar per seguir de ben a prop la pietat i l'espiritualitat de les religioses segons les normes marcades per Santa Clara .Durant la seva vida religiosa, Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seva altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.
De Villena s'ha conservat una única obra que li ha valgut un reconeixement universal, laVita Christi, va veure la llum per primera vegada a València el 1497, en edició d'Aldonça de Montsoriu, l'abadessa que la va substituir en el càrrec. Poc se sap d'altres obres, però es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, l'Speculum Animae, l'última notícia de la qual data del 1761, però que avui roman perduda. En tot cas la dedicació a les lletres de l'autora no és gaire freqüent en la seva època i sens dubte s'ha d'emmarcar dins l'esplendor cultural de la València del segle XV. Es creu també que Isabel va tenir ocasió de compartir les seves idees literàries amb Jaume Roig, que aleshores exercia de metge del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut veure en la Vita Christi una resposta a la misogínia de l'autor del Spill. D'altres escriptors i traductors de l'època l'esmenten o li dediquen les seves obres, com ara Miquel Pérez, que li dedica la traducció de la Imitació de Jesuchrist, la qual cosa dóna idea del seu prestigi entre els autors que l'envoltaren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada