El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situa a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià. És el conjunt conventual més antic de la ciutat que resta habitat, i té gran importància històrica i artística, tant per l'art moble que conserva com per la seua arquitectura.
El va fundar la reina Maria de Castella, que hi està enterrada. També té importància cultural, perquè durant el Segle d'Or Isabel de Villena fou abadessa i Jaume Roig era el metge del convent.
Se situa paral·lela a la galeria sud del claustre, amb la capçalera orientada al carrer Alboraia. Segueix el model del gòtic català de nauúnica, amb cinc trams, capelles entre els contraforts i la capçalera poligonal. Es cobreix amb voltes de creueria de pedra tallada. Lesclaus de volta, les mènsules i nervis conserven perfectament la policromia original. La clau de l'absis té una representació de la Trinitat, a partir de les claus, als nervis hi han dracs pintats amb les boques obertes.
Aquesta policromia s'ha conservat pel posterior recobriment barroc de voltes tabicades de canó amb llunetes. La nova volta està situada més baixa que la gòtica, per això s'hi pot observar. També les voltes de les capelles laterals foren rebaixades per a permetre la cabuda d'una tribuna a la qual s'accedeix per cor alt.
Volta del cor baix decorada amb frescos.
La renovació barroca feta al finals del segle XVII, 1695-1700, representaria l'últim estadi del decorativisme barroc del segle XVII, ja que fa un ús mesurat de la fullaraca i deixant parts del mur buit de decoració, només amb el blanc del guix. Destaca la finestra del cor, molt ornamentada, flanquejada per estípits que recorden als que realitzà Francisco Padilla a Sant Doménec.[4]
El retaule és neoclàssic, posterior a la Guerra del Francés. Als dos trams finals dels peus de l'església se situen els dos cors, l'alt i el baix. El cor alt descansa sobre una volta de creueria recolzada sobre mènsules motllurades. Per estar els cors als peus de l'església, l'entrada al temple es fa des de la portada lateral, orientada al sud.
L'entrada al monestir es realitza pels accessos que donen al riu, després de travessar el pati, anteriorment un claustre, se situa la portada principal d'accés al temple. Aquesta es configura per pinacles que flanquegen nou arquivoltes que es recullen en un arc conopial amb cardines i rematat per una macolla o creu, molt semblant a les portades de la Llotja de la mateixa ciutat. Al timpà de la porta hi ha un tondo de ceràmica (l'original es custodia al Museu de Ceràmica, aquest és una reproducció) atribuït per Tormo a Della Robbia, però actualment l'autoria recau al taller dels Buglioni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada