Les obres literàries que provocaven enrenou també devien marcar l’existència de les clarisses. Per exemple, devien conèixer alguns dels textos que participaven en el debat que sobre la condició femenina es donava en la literatura des del segle XIII, debat en què els escriptors i escriptores s’arrengleraven en un dels dos bàndols, els que defensaven les dones o els que les criticaven. Devia ser durant els primers anys d’abadessa que sor Isabel de Villena va redactar el seu llibre, La vida de Jesucrist. Adreçat en un principi a les monges del seu convent, l’escriu amb tendresa i afecte, fent-hi aparèixer aspectes propis de la vida quotidiana de les dones (cosir, rentar, fer el menjar, preparar la roba...). La vida de Jesucrist és una emotiva defensa de la superioritat moral de les dones sobre els homes i estableix polèmica amb l’Espill de Jaume Roig (~ 1400-1478), una obra escrita a València cap al 1460 que fa una crítica ferotge dels “vicis” femenins.
Sor Isabel de Villena va exercir d’abadessa fins al 1490, quan va morir als 60 anys víctima d’una epidèmia de les que eren habituals a l’època. No va poder veure, per tant, el seu llibre imprès, amb lletres de motlle i cobertes boniques, perquè es va estampar el 1497 per encàrrec de la reina Isabel la Catòlica. La impremta, l’invent (1456) de Gutenberg que feia poc més de vint anys (1474) que havia arribat als territoris de l’antiga Corona d’Aragó, ha fet possible la conservació de l’obra d’Isabel de Villena fins als nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada