Isabel de Villena, abadessa i feminista

Villena, abadessa del convent de la Santíssimia Trinitat de les clarisses de València, sexualitzava el que és sacre. “Va donar veu a Maria Magdalena perquè pogués explicar la seva història, com s’havia educat, la vida de luxe i de dedicació al cos que havia tingut. A l’obra de Villena, Maria Magdalena reorienta la seva vida però no renuncia al cos. La sexualitat adopta un significat sacre. Quan neteja els peus de Crist, ho fa amb una gran sensualitat. Villena descriu amb molt de detall el tacte, com li estén l’oli sobre la pell”, relata Curbet. L’abadessa va fer un pas més en la defensa de la dignitat de les dones: “Reivindica sense embuts la figura d’Eva, també la fa parlar. Més que pecadora, és la creadora, i en destaca la seva maternitat, una maternitat que possibilita la redempció”. Villena responia amb els seus textos a tota una tradició misògina de segles.

Reivindicació des del feminisme

“Si s’ha traduït ara és perquè el feminisme comença a mirar més enllà del segle XX. Fins ara els grans referents eren Virgina Woolf i Marie Curie. Són perfectament vàlids, però dóna la impressió que el feminisme és un invent relativament recent, i no és així”, argumenta l’editor de l’obra d’Isabel de Villena. Segons Curbet, també hi ha una voluntat per redescobrir el que és sagrat. “Últimament tant el cinema com la literatura intenten entendre què diuen els textos sagrats. És el cas de l’ Evangeli segons Jesucrist de José Saramago, L’última temptació de Jesucrist de Nikos Kazantzakis (i la pel·lícula de Martin Scorsese) i El testament de Maria de Colm Tóibín. Villena tenia, fa més de 500 anys, la mateixa voluntat”, conclou Curbet


Podreu trobar més informació en la següent adreça:
http://www.ara.cat/premium/Isabel-Villena-feminista-sinternacionalitza-religiosa_0_1197480278.html
.